Publicado en Revista de Catalunya 106, (1996) 50-56
Bertrand Russell mai no oblidà el curs que impartí a Barcelona a la primavera
de 1920. A l'amarga portada de An Inquiry Into Meaning and Truth (1940),
després de la sentència judicial que el separà de la docència al City College
de Nova York, entre els seus mèrits inclou expressament aquelles conferències
a Barcelona, juntament a las que havia fet a les Universitats d'Uppsala, Copenhague
i La Sorbona. També les esmenta breument a la seva Autobiografía, però
fins el moment no s'han estudiat ni les seves circumstàncies ni el seu abast.
L'objectiu d'aquest treball és portar a la llum les dades disponibles al respecte
en els Russell Archives (McMaster University, Canadà) i en els llegats documentals
de Joan Crexells (1896-1926) i d'Eugeni d'Ors (1881-1954), els dos filòsofs
catalans que promogueren la visita de Russell, i avançar una avaluació sobre
la seva influència en la filosofia espanyola.
El jove Joan Crexells, professor assistent del Seminari de Filosofia d'Eugeni d'Ors a l'Institut d'Estudis Catalans, publicà l'abril i maig de 1919 a Quaderns d'Estudi un assaig lúcid en catalá de vint-i-set pàgines, amb el títol "La filosofia de Bertrand Russell", en què mostra un bon coneixement del pensament del filòsof britànic. Es tracta de la primera exposició del pensament de Russell escrita a Espanya. En ella, Crexells crida l'atenció sobre la presència de Leibniz a Russell —qualifica com a "magistral" l'exposició crítica de la filosofia leibniziana d'aquest filòsof— i detecta algunes de les característiques bàsiques d'allò que, amb el temps, seria la filosofia analítica. Crexells destaca "l'actitud científica" amb què Russell aborda els problemes filosòfics —que fa possible oferir solucions precises a alguns problemes plantejats amb claredat—, i explica amb una mica de detall el seu tractament de les nocions d'espai, temps i nombre, i les tesis de Russell sobre les relacions, els tipus i la significació de la idea de classe. Jardí ha suggerit que aquest treball hauria estat redactat per indicació d'Ors per preparar els futurs assistents a les conferències, però una lectura detinguda d'aquestes pàgines mostra que no es tracta d'un treball de circumstàncies. Crexells preparava en aquells mesos la seva tesi doctoral "Les veritats absolutes" en la qual es pot comprovar el seu bon coneixement de la filosofia i els escrits de Bolzano, Meinong, Husserl, del pragmatisme de James i Schiller, i de la lògica matemàtica de Schroeder i Russell.
Per elaborar aquell assaig, Crexells disposà del primer volum dels Principia Mathematica, i dels llibres de Russell Our Knowledge of the External World (1914), Mysticism and Logic (1919), i Introduction to Mathematical Philosophy (1919). A més havia escrit a Russell per demanar-li un retrat, un esbós biogràfic i algun resum de la seva posició filosòfica (Carta de 15.3.19). No es conserva la resposta de Russell, però sí que es conserva la fotografia que envià Russell i aquells llibres amb què Crexells preparà el seu treball, així com les dades biogràfiques incloses en les quatre primeres planes de l'assaig.
L'octubre de 1919 Crexells torna a escriure a Russell manifestant-li el seu desig d'anar a Anglaterra a estudiar lògica i matemàtica sota la seva direcció. Explica que tot just ha acabat els seus estudis universitaris, que sempre ha estat molt interessat en la lògica matemàtica, que ha llegit els estudis de Couturat, alguns estudis de l'escola de Peano, alguna cosa de Schroeder, els tres llibres de Russell citats abans, i que des de fa cert temps està estudiant els Principia (Carta de 22.10.19). Tampoc es conserva la resposta de Russell a aquesta carta, però sí la instància que Crexells presentà davant la Junta d'Ampliació d'Estudis el 1921 demanant una pensió per anar a Cambridge a fi de completar, allà, els seus estudis de lògica matemàtica amb Russell. Com a aval de la seva petició, Crexells adjuntava —com es pot llegir a la instància— la carta de contesta de Russell de novembre de 1919 en què li proposava l'assistència a un curs privat i li enviava, a més, el programa d'un altre curs que donaria també a Londres.
Aquella instància, la denegaren i Crexells s'orientà professionalment vers
l'estadística i el periodisme. Però tant el seu projecte de tesi doctoral (1919)
com els seus articles filosòfics (compilats pòstumament a Primers assaigs
i a La història a l'inrevé), permeten qualificar Crexells com l'introductor
de la incipient filosofia analítica en el nostre país: en la divulgació de la
filosofia de Russell el 1919, en els comentaris sobre Peano i Frege —llavors
encara viu—, i en la difusió del pensament anglès contemporani resideix
—com ha afirmat Bilbeny— la seva major contribució a la filosofia.
La invitació formal per acudir a Barcelona partí d'Eugeni d'Ors, Director del Seminari de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans, el qual se sentia vinculat afectivament amb Russell pel pacifisme militant d'ambdós durant la I Guerra Mundial i per la forçada separació de tots dos de la vida acadèmica i política. Russell hi acudí des de París, acompanyat de Dora Black. El curs monogràfic consistí en cinc conferències en francès sota el títol general "Matèria i esperit. El sistema de l'atomisme lògic", impartides del 29 de març al 3 d'abril. Russell exposà a un reduït auditori —probablement el nombre d'assistents no arribava a mitja dotzena— els principis de l'atomisme lògic i la seva aplicació a la física i a la psicologia. Es tractava d'una petita part del material publicat a Our Knowledge of the External World (1914) i sobretot d'una presentació del que Russell estava preparant per a Analysis of Mind (1921). Russell aspirava a compatibilitzar —seguint en bona mesura William James, John Watson i el "nou realisme" americà— la perspectiva materialista de la psicologia amb la perspectiva antimaterialista de la física relativista tant recent aleshores. Andreu Muntaner publicà a La Veu de Catalunya una ressenya diària de les conferències que després sortirien compilades a Quaderns d'Estudi (1920, XII/4: 131-138). A més, Russell féu una conferència el 4 d'abril a l'Ateneu Barcelonès sobre la situació política internacional i la qüestió social, i concedí una àmplia entrevista de premsa a Josep Artís en El Día Gráfico. De Barcelona anà a Mallorca amb Dora per passar, a Sòller, unes vacances curtes.
Bilbeny ha afirmat que Crexells assistí a les conferències de Russell, però
tot fa pensar que es tracta d'una suposició errònia. El diari La Publicitat
anuncia el 27 de març que Crexells ja ha arribat a Berlín com a corresponsal
seu i el 6 d'abril publica la primera crònica de Crexells des d'aquella ciutat
amb el títol "La situació política a Alemanya".
Quan d'Ors rep Russell a Barcelona l'acabaven de destituir de la Secretaria de l'Institut d'Estudis Catalans, com a conseqüència del seu cessament obligat tres mesos abans a la Direcció d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Per això, en la seva glosa amb motiu de la inauguració del curs de Russell, d'Ors escriu que ambdós eren uns expulsats els quals l'atzar reuní físicament, però, moralment, una llei històrica profunda els havia donats destins paral.lels". Eugeni d'Ors era Professor de Lògica i Metodologia de la Ciència a l'Institut; havia estudiat aquestes matèries a París entre 1906 i 1908, coneixia personalment Bergson, Couturat, Padoa, Poincaré, Vailati, i molts d'altres matemàtics i filòsofs europeus del seu temps. Amb Giuseppe Peano havia co-presidit una sessió al Congrés Internacional de Filosofia a Bolònia (1911). A causa potser de la seva formació original pragmatista d'encuny peirceà, d'Ors aspirava a elaborar una síntesi del formalisme matemàtic i del vitalisme fenomenològic, malgrat que a les primeres dècades del segle XX els principals representants d'ambdues corrents de pensament les concebien com a totalment oposades.
Russell i d'Ors coincidien àmpliament en la defensa d'una estreta connexió entre filosofia i ciència, però diferien en aquella qüestió més bàsica. "Ha passat per la nostra escena científica, projectant idees com llampecs i removent les aigües manses d'una pretenciosa incultura. Si no convencé tothom, tampoc volgué proposar-s'ho", hom escriví de Russell en una crònica de l'època (Estudio, 1920, VIII, 183). L'afinitat entre aquests dos filòsofs es reflecteix bé al rètol "d'intel.lectualisme" que d'Ors assigna a Russell i que, amb l'adjectiu afegit de "post-pragmàtic", havia assignat també a la seva pròpia posició filosòfica, però la distància que hi ha entre tots dos és gran. Eugeni d'Ors rebutjava "el racionalisme extrem" de Russell que establia una "separació teòrica entre el món real (...) i el món de les coses possibles, sotmès a la pura legalitat de la raó". Aquesta separació movia Russell a combatre durament la generalització de la teoria de l'evolució desenvolupada per la ciència del seu temps. En canvi, d'Ors estimava que l'evolucionisme era una visió de la vida, que "jutja Russell i l'inclou".
En front la lògica matemàtica, d'Ors defensa una fórmula biològica de la lògica capaç d'expressar la vitalitat de la intel.ligència. La "Logística" que d'Ors ataca no és la lògica matemàtica —que valora com "un organisme científic constituït"—, sinó la pretensió filosòfica —derivada dels progressos en lògica matemàtica—"de constituir un ordre del saber, tan llunyà a l'empíric que la seva font consistís de manera exclusiva en la deducció: un saber analític i formalístic, al qual romangués aliè qualsevol consideració d'objectivitat". Aquest ordre del saber expulsaria la intuïció de l'àmbit científic. Si Eugeni d'Ors hagués d'escollir entre Russell i Poincaré, entre logicisme i intuïcionisme, no hauria dubtat de sacrificar la seva amistat pel filòsof britànic per mor d'una filosofia oberta a viure.
Eugeni d'Ors al.ludirà en diverses ocasions a una carta que Dora Black li escriví
des de la Xina l'any següent de la seva visita. A més es conserva la carta d'Ors,
de l'1 d'agost de 1924, amb la qual envià a Russell un exemplar del llibre del
Vescomte de Güell Espacio, relación y posición (Ensayo sobre los fundamentos
de la Geometría) i li demanava el seu parer. Russell anotarà al peu de la
carta que fou d'Ors qui s'havia encarregat de les conferències de 1920 a Barcelona.
No hi ha dades d'altres relacions personals entre ambdós pensadors, però així
com Russell no oblidà aquelles conferències a Barcelona, tant el filòsof britànic
com la qüestió sobre l'abast de la logística estaran sempre presents al llarg
de tota la producció orsiana.
La lenta i difícil recepció de la lògica matemàtica a Espanya es reflecteix bé en l'escàs ressò i en la molt limitada influència d'aquest curs de Russell el 1920 a Barcelona. L'interès inicial de Joan Crexells vers Russell i la lògica matemàtica es va frustrar per la seva reorientació vers el periodisme i l'estadística i per la seva mort primerenca el 1926. L'actitud refractària d'Eugeni d'Ors vers la logística posava les seves arrels en la seva formació pragmatista i vitalista. Malgrat tot, que els dos caps de sèrie —en expressió feliç de Bilbeny— que se succeïren en l'avantguarda del pensament filosòfic a Catalunya en el primer quart de segle, tinguessin interès efectiu per Bertrand Russell, mostra el caràcter erròniament simplista de la imatge amb què a vegades es presenta el desenvolupament de la filosofia del segle XX a Espanya.
El primer assaig de Joan Crexells sobre Russell, de 1919, continua essent en l'actualitat una acceptable presentació de la filosofia russelliana. Tanmateix, malgrat les traduccions al castellà i al català d'articles i llibres de Bertrand Russell i de les publicacions de García Bacca als anys trenta, la seva influència efectiva sembla molt limitada. La lenta obertura de la filosofia a la lògica matemàtica, a la "logística" com llavors se solia anomenar, reclama un estudi a fons a partir de les dades exhaustives compilades per Muñoz Delgado, que proporcioni una comprensió millor dels diversos factors imbricats en aquell procés.
El millor llibre sobre Crexells és el de Norbert Bilbeny, Joan Crexells en la filosofia del Noucents (Barcelona, Dopesa, 1979). Una part important del escrits de Crexells están compilats a Primers assaigs, editats per J. Estelrich i C. Riba (Barcelona, Catalònia, 1933) i a La història a l'inrevés, editat per J. Palau (Barcelona, A. C., 1968). Els textes d'Eugeni d'Ors citats procedeixen de La filosofía del hombre que trabaja y que juega (Tip. Murguía (s.l), Cultura, 1921), Nuevo glosario, I (Madrid, Aguilar, 1947), El secreto de la filosofía (Barcelona, Iberia, 1947) i La palabra en la onda (Buenos Aires, Sudamericana, 1950). El millor llibre sobre d'Ors és el d'Enric Jardí Eugeni d'Ors. Obra i vida (Barcelona, Quaderns Crema, 1990). Ademés de les referències en la seva Autobiografía, és molt interessant la vissió de Dora Black en The Tamarisk Tree. My Quest for Liberty and Love, (Nova York, Putnam, 1975). Per una àmplia informació bibliogràfica sobre Russell en castellá i catalá Francisco Rodríguez Consuegra, "Bibliografía de Bertrand Russell en español (primaria y secundaria)", Mathesis, III, 1987, 183-197. L'informació bibliogràfica basica per la història de la lògica a Espanya pot trovar-s'hi a Vicente Muñoz Delgado, "Notas para la historia de la lógica durante la Segunda República Española (1931-1939)", Religión y Cultura, XXVI, 1980, 893-931, i "Para la historia de la lógica en España e Iberoamérica (1939-1969). A A. Heredia, ed., Actas del II Seminario de Historia de la Filosofía Española, 213-328, (Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1982).
Agraeixo especialment la col.laboració de Kenneth Blackwell, que em facilità còpia de les cartes conservades als Russell Archives; d'Eugènia Crexells, que guarda la biblioteca i documentació del seu pare; i d'Àngel d'Ors, bon coneixedor del pensament i dels textos del seu avi Eugeni. Estic també en deute amb Mª Roser Torra i Magda Bosch per la traducció catalana d'aquest treball que va ésser presentat en desembre de 1993 en el I Congrés de Lògica a Madrid.
Última actualización: 27 de agosto 2009