Una remarcable col.laboració ens ha permès continuar, amb l'eficàcia i bon zel que revelen les dades que segueixen, l'obra d'Instrucció pública a què veníem referint-nos en Reports anteriors. N'Eugeni d'Ors, que en aquest darrers anys ha trasbaisat, feridor, renovador, però constructiu, amb llibres de monografies, amb articles, amb conferències i altres armes d'acció immediata o d'acció lenta però eficaç, la nostra intel.lectualitat, agudizant-ne la sensibilitat i despertant arreu inquietuds i curiositats inèdites. N'Eugeni d'Ors, prestigi indiscutible de la nostra terra, iniciador o col.laborador de tota obra cultural entre nosaltres i missatger, lluny de casa, dels nostres dalers o aportador als nostres cenacles de les llunyanes palpitacions de fora, s'ha encarregat, com conseqüència de les oposicions convocades d'acord amb les bases indicades en l'anterior Report, de la Direcció del servei d'Instrucció pública de la Mancomunitat de Catalunya. Doctor en Filosofía, Doctor graduat en Dret, Membre de l'Institut, Oficial d'Instrucció pública de França, Membre representant d'Espanya al Comitè Internacional de Filosofia, heu's aquí, ultra els seus valor i actuació personals, els títols que honren el Cap de la novella secció.

Des de la primera sessió que subseguí a la constitució del Departament, un pla va fixar-se amb caràcter de generalitat, comprenent un índex complet d'institucions i d'intervencions a realitzar pel govern de la Mancomunitat en la política de cultura. La inspiració dominant en aquest estudi era doble: d'una banda, desig i necessitat d'aplicació immediata, per a la qual cosa calia tenir en compte la reduïda esfera d'autoritat que concedeix al nostre organisme la legislació vigent; d'altra banda, la convicció que aquesta esfera ha d'ampliarse, que s'ampliarà segurament en terme no llunyà, almenys amb l'obtenció de les facultats que es fixen en el nostre programa de delegacions. Calia, doncs, tenir en compte l'estat actual, sense per això perdre de vista en cada empresa, en cada esforç l'esdevenidor previsible; calia en projectes, en plans, en instauracions, en gestions, en actuacions, cenyir-se als límits estretíssims del poder d'avui, però al mateix temps, preparar els instruments indispensables al desenrotllament i plantejament de les atribucions de demà.

Les linies generals d'aquest pla foren en bell principi aprovades. Comprèn una actuació múltiple, però sistemàticament articulada, en tots aquells camps en els quals una renovació dels instruments del treball de ciència i d'educació importa a la constitució nacional de Catalunya. Com altres tantes especialitats dins d'aquesta actuació total es presenten les obres de promoció i reforma de l'ensenyament superior i la investigació científica, veritable fonament de qualsevol politica de cultura; en la relació científica internacional, destinada a fer-nos sortir de l'isolament intel.lectual en què error secular han confinat Espanya; en l'ensenyament tècnic, aplicat a la indústria, al comerç, a l'agricultura, i en què la renovació és l'eina indispensable per a obtenir la prosperitat económica del país, i  en l'ensenyament primari, objecte de preocupació constant per a un govern que ha trobat, com a heredatge de règims anteriors, la tara vergonyosa d'un dilatat analfabetisme; en els estudis especials per a la dona, contribució inexcusable en una qüestió social urgentíssima i que els retrucs econòmics de la guerra fan més candent encara en tot el món; en la difusió i divulgació de cultura, per fi, d'interès cabdal per a una democràcia com la nostra, que serà tant més elevada i tant més eficaç com més selecta i més rica en informació vagi esdevenint la saba popular en què ella es sustenta.

En el primer capítol, el Consell Permanent ha continuat dins el sentit, ja indicat en Reports anteriors, de protecció predilecta als estudis l'objecte dels quals és el coneixement científic i la perfecta depuració i fixació de la nostra llengua gloriosa. La formació del Diccionari que amb una amplitud i una preparació admirables ve realitzant l'Institut d'Estudis Catalans, la formació de l'Atlas lingüístic, els estudis fonètics, han estat subvinguts, en col.laboració eficaç a l'obra que ja realitzen algunes il.lustres Corporacions de la nostra terra. Per iguals raons, i dins el mateix esperit, s'ha proveït a les necessitats d'un treball d'estudi i fixació del nostre Dret i de publicació dels seus textos. Mes, considerant encara que ens tancariem en límits excessivament estrets pensant únicament en el Drent i en la llengua, el Consell ha començat a portar el seu interès a la jove institució  dels Cursos monogràfics, fets principalment a base d'intercanvi de Professors, i en la qual, enguany, il.lustres homes de ciència de Zurich, de París, de Berlin, han vingut a professar, al costat d'una representació selecta dels nostres, idees originals o avenços recientíssims en problemes de Filologia, de Química, d'Etnografia, de Filosofia. El Consell ha pensat encara d'accentuar el seu interès pels estudis de les ciències de la natura al costat dels filològics i dels jurídics, i a aquesta inspiració respondrà una part de l'actuació projectada per al pròxim exercici.

La circumstància de la guerra mundial, que malventurosament perdura, priva encara de donar immediata efectivitat a totes les aspiracions incloses en el capítol de relació científica internacional. No obstant, alguna de les obres incloses en altres capítols, com la mateixa que acabem de citar dels Cursos monogràfics, per son caràcter d'ésser basada en l'intercanvi i per la publicitat ulterior de les lliçons, que són professades i editades en diverses llengües, constitueix ja un instrument preciós per els fins d'aquest orde.

Les iniciatives relatives a l'ensenyament tècnic, industrial, comercial, agrícola, han pogut ésser, en canvi, elaborades, en un treball intens i ben coordinat. Aprovat per l'anterior Assemblea el pla general formulat per l'establiment d'Escoles de Comerç, s'ha procedit al plantejament de quatre d'elles, convocant-se a l'efecte el corresponent concurs, al qual han acudit cinc peticions. S'ha de considerar com a símtoma característic del bon acolliment que han tingut, el que en alguna localitat la iniciativa per a la carrera comporta […] <que la sol.licitut d'una Escola ha estat doble, partint independent, i al mateix temp, de dues distintes corporacions. Mentre les quatre primeres fundacions es plantegen, llur pla pedagógic [gic] interior continua elaborant-se; i aquest estudi es lliga amb l'instrument d'informació proporcionat ara per la Diputació de Barcelona amb l'otorgament d'una pensió per a estudi especial de l'organització d'ensenyaments mercantils a Suïssa, França i Anglaterra. També es planteja alhora la institució superior d'aquest ensenyament, de què la darrera Assemblea ordena la instauració.

En el problema de les Escoles locals d'Indústries, el Consell ha elaborat el pla que té l'honor de sotmetre avui a les deliberacions de l'Assemblea. Un instrument  informatiu anàleg a l'articulat amb el pla d'Escoles de Comerç s'ha procurat aquí. Però es compta principalment en aquest capítol amb la superior experiència proporcionada per la fructífera Escola Elemental de Treball de Barcelona. Sobre la importáncia d'alguns dels aspectes que comporta el nou pla d'Escoles locals d'indústries, especialment pel seu lligam amb el principi d'una temptativa d'educació primària superior i de batxillerat democràtic, s'insisteix prou en l'exposició de motius que acompanya el projecte perquè haguem de repetir-los aquí. Quant a l'ensenyament agrícola, han continuat en aquest període, amb l'èxit creixent que tothom sab, els cursos breus especializats donats a les localitats mateixes, i s'ha preparat el pla vast d'ensenyament i d'experimentació agrícoles que troba son desenrotllament detallat en un altre capítol.

Respecte de l'acció relativa a l'ensenyament primari, el Consell Permanent ha tingut, durant el darrer període, la satisfacció de veure terminants els dos primers edificis escolars dels quatres concedits, mitjançant concurs, a altres tantes localitats catalanes: la nova escola de Masó, a Tarragona, i la de Torms, a Lleida, de la qual està projectada per a dins de poques setmanes la inauguració oficial. La qüestió del mobiliari ha estat resolta dins una solució ampla i d'accentuat caràcter estètic, per a arribar a la qual ha estat preciosa la col.laboració del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona.>

<Al costat dels problemes de l'edifici i del mobiliari, el problema dels llibres. Acords anteriors proveïen a la redacció i edició de textos escolars destinats a les escoles catalanes. Aquesta publicació és ja començada. Dos volums han vist ja la llum, als quals el caràcter d'assaig amb què es presenten no ha estat obstacle per a obtenir immediatament un èxit merescudíssim.

Però la bibliografía pedagògica catalana no ha d'acontentar-se amb donar llibres per els alumnes: és important també el problema de la formació i continuada renovació de la cultura científica i tècnica dels mestres. En aquest capítol, els nostres Quaderns d'estudi han continuat essent, como en períodes anteriors, un instrument de primer orde. És incalculable la influència que una publicació així exerceix en l'esperit de qui la reb i se n'aprofita, atret per la persistència d'un oferiment que acaba de desvetllar les curiositats més adormides i per fer trontollar les rutines més arrelades. Per molts mestres i mestresses de Catalunya, privats de moment, mentre l'obra de les Biblioteques locals no s'estengui, de qualsevol comunicació amb les idees noves que agiten el món, els Quaderns d'estudi són com una finestra oberta a un horitzó infinit i al pas d'un aire pur, renovador de tota atmòsfera viciada. El Consell creu que és util pensar en l'extensió de l'obra vivificadora dels Quadenrs d'estudi més enllá dels límits geogràfics del Principat, i que tot quant pugui fer-se a benefici de la difusió d'una obra així ha d'ésser transformat en fruits de benedicció per la cultura.

Un altre instrument ha estat aplicat, durant el darrer període, a la renovació i complement de la cultura bàsica i tècnica del magisteri; instrument que, tot i essent una continuació d'un assaig ja verificat en anys anteriors, ha pres enguany una nova forma, que sembla destinada a acréixer-se l'eficàcia. Ens referim a l'Escola d'Estiu, en què es reunéixen anualment vora un centenar de mestres i mestresses, vinguts generalment de fora, que segueixen, amb aplicació i devoció exemplars, cursos sobre coneixements i mètodes nous. Enguany, aquesta Escola, sense descuidar els estudis aprofundits del tecnicisme pedagògic, practicats en belles sessions de lectures dels gran pedagogs contemporanis, ha complementat aquest treball amb un altre, més monogràfic, sobre les ciències naturals, estudiades pràcticament i experimentalment, segurament per primera vegada per part de molts alumnes. Un assaig curiós ha completat aquest orde de treballs. Per primer cop a Espanya, s'ha practicat com a deport instructiu el camping, realitzat per alguns dies amb èxit i en condicions que fan honor a la delicadesa social i a l'afany científic tant dels que en foren directors com dels alumnes que s'hi aplegaven. En conjunt, l'Escola d'Estiu significa ja una institució arrelada, l'èxit de la qual hauria estat aquest estiu molt remarcat per l'opinió sense els esdeveniments públics que tothom recorda i que torbaren en més d'una ocasió la tranquila normalitat.

La implantació del centres matrius per a l'estudi pedagógic que la Diputació de Barcelona té situats per fi dins la plena legalitat (desapareguts els obstacles externs que en dificultaven la implantació), vindrà a sistematitzar i articular tot aquest esforç en orde a la desitjada intensificació i reforma de l'ensenyament primari.

Ja havem al.ludit abans a l'interès extrem que avui, tant per circumstàncies universals com per altre especials nostres, revesteix un altre capítol dins la política de cultura: el de la instrucció femenina. De l'atenció que hi té posada el Consell Permanent respòn el projecte d'acord sobre Escola d'Auxiliars de Medicina, que es presenta a l'actual reunió de l'Assemblea. En la seva exposició de motius, no menys que en les bases a què es concreta, apareix traduïda una preocupació que sabem del cert que és per tots els senyors Diputats vivament compartida. Per a la resolució de problemes d'aquest orde, l'Escola Superior de Bibliotecaries, amb la fundació i desenrotllament de la qual la Mancomunitat de Catalunya es pot enorgullir, ha constituït per a nosaltres un camp d'experiència de vàlua incalculable. Aquesta Escola s'ha vist completada en el darrer període, i es troba ja complet el proveïment dels tres anys d'estudi. […] <Un grup lluïdíssim de senyoretes, que han trobat ja el sentit i fins algunes han començat ja l'exercici de les investigacions científiques i literàries, es forma vora la llar encesa d'aquesta Escola, per a donar des de demà mateix les missioneres que, escampades per tot Catalunya, a través de l'organisme de les Biblioteques populars, són destinades a portar arreu del país les llavors preadíssimes de la civilitat superior.>

Mentre es prepara l'ànima de cada una d'aquestes institucions, se'n constitueix el cos, la casa. De tres Biblioteques de les quatre concedides en el primers concurs està ja terminant-se l'edifici, així com d'una de les corresponents al segon concurs. Valls, Olot, Sallent, Borges Blanques, esperem que tinguin aquest any mateix a punt d'ocupar-se el bastiment amb el do significatiu amb què Catalunya les ha ennoblides. Altres localitats, Canet de Mar, Vendrell, Pineda, han posat ja la primera pedra de llurs construccions, havent solemnizat cada una d'elles aquest acte amb festes emocionants, de gran significació popular i patriòtica. En altres localitats, com Vich i Figueres, el plantejament de la Biblioteca ha trobat ja solució de terreny i pot de seguida començar-se la construcció. Un nou Concurs s'ha obert aquest istiu, amb concessió de quatre Biblioteques. En la data en què tanquem aquest Report, data en què també es clou l'al.ludit concurs, nou localitats han acudit disputant-se'n l'aventatge i l'honor. En conjunt, a fi d'any, es trobaran en curs d'implantació, a Catalunya, setze Biblioteques populars, en altres tantes poblacions que hauran manifestat per actes significatius, i donant-se penyora d'alt valor, viu desig de posseir aquestes institucions de cultura.

Una altra necessaria preparació de la gran obra va fent-se al mateix temps: l'elecció dels llibres destinats a les Biblioteques. Però en molts casos, en moltes matèries de les que comprenen l'enciclopèdia humana, el llibre popular no es troba, o no es troba la llengua que sigui assequible a la generalitat dels lectors que han de constituir els clients d'aquella. Si una raó d'educació general no ho justifiqués, bastaria aquesta consideració per a valorar l'interès amb qué la Mancomunitat esguarda l'edició d'una sèrie, repartida a preus mínims, de petits manuals perfectes de tota disciplina, com la que ha començat a veure la llum i ha esdevingut en […] <breu temps famosa sota el nom de Col.lecció Minerva. En poc més d'un any aquesta sèrie ha donat una vintena de volums sobre Geografia, Astronomia, Física, Literatura, Filosofía, Sport, Modes, Lingüística, Higiene, Art, Arqueologia, Litúrgia, Dret, Agricultura, Política, Economía, Doméstica, Educació, Psiquiàtria, Oceanografia, Pre-història, que, en lleugers fascicles vistosos, han volat, com altres tants ocells d'esperit, per tots els aires de la nostra terra. Una particularitat d'aquesta col.lecció a comparar-se amb altres de finalitat divulgadora, està en l'alta solvència científica dels col.laboradors de l'obra, per la qual han vingut a col.laborar-hi els homes més eminents de Catalunya, cada un en l'especialitat de la seva competència. A la Col.lecció Minerva vindran a ajuntar-se de seguida altres instruments de popularització de coneixements, més amples encara, de conformitat amb el pla sistemàtic a què havem al.ludit al principi.

En un orde especial dintre aquestes empresses, recordem de nou els Cursets d'Agricultura. Al mateix objecte ha obeït l'eixamplament de la projectada Escola de Correspondència, convertida en un servei general d'extensió de l'ensenyament tècnic. Dins altre orde, encara poden citarse, per tancar aquesta enumeració lleugera d'iniciatives, les referents al Patronat d'Estudiants, al Premi Monturiol i a la publicació de les obres d'aquest il.lustre català: acords, aquests darrers, amb què el Consell Permanent ha respost a l'encàrrec de honrar-lo especialment que rebé d'una anterior reunió de l'Assemblea.
La lluita per la cultura constituí (ho sab tothom, propis i estranys) una de les centrals preocupacions del il.lustre repúblic que fou el nostre primer President; la més brillant en el resultat de l'esforç, la més personal i renovelladora. Creiem complir estrictament el deure de continuar la obra per ell començada, mantenint viu en tots l'interés per temes d'aquest orde, als quals són tan estretament lligades la prosperitat, la llibertat i la dignitat del país.