Eugenio d'Ors
volver
AFORÍSTICA DE WANDA LANDOWSKA
(1911)
 
—¿Sabeu, Madame, que dels vostres escrits se'n podría treure una veritable Aforística, y molt bella y eficaç? —¿De veres? —diu ella, ab aquell aire que sab pendre com de demanar perdò d'haver tant de talent…— Tan de veres, que aquì la teniu. — Xenius.
***
¿Pedanteria? Pera una persona poch pulcra aquell qui's renta les mans es un pedant.
***
Un crítich combatiu de la segona meitat del sigle darrer, Azevedo, tenía costum de dir d'una partitura que no tenía el dò de serli agradable: «Aquesta obra manca de grapa, de gendarmes».
En la música antiga era de mal gust abusar dels gendarmes.
***
Voldría combatre un lloch comú que frueix d'una voga considerable desde fa un sigle: se diu que'l nostre art y els nostres artistes son més lliures perque han espolsat el jou dels Mecenes. Però en realitat fem moltíssimes més concessions al nostre Mecenes modern, al públich, que no's feyen en altre temps als Medicis, als Esterhazy, als Reys y als Papes. Pera ésser més popular se pren l'aire d'ésser vulgar y poch digne… Pera plaure al públich s'abusa dels efectes brugidosos y cridaners…
***
La religió del «pervingut», no contenta ab divinisar son objecte, vol encara divinisar tota la feinada del pervenir.
***
Efectismes.
Leibniz considera la òpera com un medi poderós de dominar el vulgus («ein kraftiges Instrument zu Regierung das gemeinen Mannes»).
***
Els artistes que professen un menyspreu profòn de tota investigació històrica, se serveixen, no obstant, d'una petita enciclopedia manual o d'un diccionari.
***
L'únich retret que's podría fer als Enciclopedistes es d'haver extès son escepticisme sense haverne deixat caure una sola gota sobre ses opinions y ses formules propries. Per això sovint pronunciaven oracles.
***
Encara son massa sorts als miracles d'aquestes belleses que eleven l'ànima per un eco melodiós tan maravellosament llunyà y per aquest llàç diví, qui uneix els cors simpàtichs de sigle en sigle.
***
No solament Bach no tractava d'endevinar el gust de les generacions futures, sinó que ni tansols seguía les idees que en son sigle se consideraven com avençades. Era més aviat un conservador.
***
L'adhesió massa completa al prejudici de lo grandiós y de lo potent ha de produir com a conseqüencia l'efecte contrari. Les histories més terrorífiques, si ens les conten tots el díes, acaben per no fernos por.
***
Frederich el Gran, després d'haver perdut la batalla de Colin, va escriure, en la seva tenda de campanya, un menuet. Sòcrates, no content d'elogiar la dança, volgué encara apéndrela. Però'l més ínfim fabricant de sonates y de quators d'avuy en día es massa grave, massa seriós pera escriure una veritable dança. Fa música grossa y aquesta grandesa fa pensar sovint en la magnificencia de les grotes y roquers que ornamenten les torretes de suburbi.
***
L'ingenuitat dels primitius.
Hi hà tant de candor, exactament, en les obretes de Couperin, com en els contes de Voltaire.
***
La superficialitat dels Mestres antichs.
Ja ho crech que ho eren, de superficials, els del sigle XVIII! Però ho eren per refinament.
En lloch de xapollejar en els aigües tèrboles de la profonditat, més s'estimaven volar elegantment per la superficie.
***
La moderació y la serena noblesa de l'art grech: vetaquí la base del gust francès del sigle XVIII.
***
Romanticisme. Les dones, impacients de tot lo que entristeix, son les primeres en recercar les emocions tràgiques y desgarradores.
***
A consequencia d'haver massa temps permanescut als cims, badallem ja en les altures més elevades.
Si'ns manca l'aire en l'atmòsfera carregada del Romanticisme, obrim les finestres ben amples sobre'l nostre passat magnífich y la nostra ànima se'n refrescarà.
***
No, el geni no es un foch de palla com se'ns ha volgut fer creure! Baix les cendres seculars descobrim un braser etern que avuy, dolçaments ens conforta y ja may més s'apagarà.
Wanda Landowska
Xenius trad. et comp.

Diseño y mantenimiento de la página: Pía d'Ors
Última actualización: 18 de septiembre de 2007