Eugenio d'Ors
AFORISMOS   
volver
NÒTULES (1)
 
1.- Em complau infinítament recordar la fi de Halley, l'astrònom. Va morir en un duel.
I és bo que els astrònoms morin en un duel, per desmentir la vulgaritat, que vol que morin en un pou.

[Me complace infinitamente recordar el fin de Halley, el astrónomo. Murió en un duelo.
Y es buena cosa que haya astrónomos que mueran en un duelo, para desmentir a la vulgaridad, que quieren que mueran en un pozo
.]
 
2.- No hi ha terme mig per una estàtua: o és un déu, o és un bibelot.
[No hay término medio para la estatua: o es un dios, o es un bibelot(2).]
 
3.- Els animals no són innocents. Per molt que se'n parli, no crec en la innocència dels animals. Més aviat crec en la innocència de les persones de bon gust.
[Los animales no son inocentes. Por mucho que se hable de ello, no creo en la inocencia de los animales. Más bien creo en la inocencia de las personas de buen gusto.(3)]
 
4.- A Patinir l'admirem per primitiu, mentre que al Tiziano l'admirem per pintor.
Al Tiziano l'admirem per pintor, mentre que a Leonardo l'admirem per artista.
Al Leonardo l'admirem per artista, mentre que a Rafael l'admirem per Rafael.

[A Patinir le admiramos por primitivo, mientras que al Ticiano le admiramos por pintor.
Al Ticiano le admiramos por pintor, mientras que a Leonardo le admiramos por artista.
A Leonardo le admiramos por artista, mientras que a Rafael le admiramos por Rafael
.]
 
5.- La mort de Moréas fou més pagana que no ha estat la de Cavia, perquè Cavia ha anomenat els déus, pero Moréas anomenava les roses.
[La muerte de Moréas fue más pagana que no ha sido la de Cavia. Porque Cavia ha hablado de los dioses, pero Moréas hablaba de las rosas.]
 
6.- La prova per al caràcter d'un home, està en veure com suporta la limitació.
 
7.- Tota flor té un fruit. Totes les altures condueixen al cel. Tota catedral d'esforç té les seves fletxes més enllà dels núvols.
 
8.- «Totes les misses que es diran de 10 a 18, seran en sufragi de l'anima de»…
Hi assistiu, i remarqueu de seguida que, damunt l'altar, en lloc de ciris, lucen ampul.les elèctriques.
És que l'ofertori serà fet amb làmpares Lot?
 
9.- El principal adversari de l'art decoratiu, és sempre la firma.
[El principal enemigo del arte decorativo es la firma(4).]
 
10.- Que el teu veí, en un automòbil públic, et posi la mà damunt l'espatlla, no és sempre senyal de bona amistat.
[Que, en viaje de autocar o diligencia, tu vecino te pase el brazo sobre la espalda, no siempre es señal de amistad(5).]
 
11.- Aquest ortodoxes de la intonsura bibliòfila no semblem sospitar que un llibre, fins que se li han tallat les pàgines, no és un llibre, sinó un paquet.
¿Com les fundicions que assorteoxen les imprentes barcelonines no han pensat encara en proveir-les d'algun petit signe tipogràfic, que indiqui les interrupcions de la Censura?

[Estos ortodoxos de la intonsura bibliófila no parecen sospechar que un libro, hasta que se le han cortado las páginas, no es un libro, sino un taco(6).]
 
12.- —Doncs, què hi feu aquí? —demanaren a l'Octavi de Romeu, sorprenent-lo en ambient curiós, però a on cap afer no el portava i a on, segons totes les presumpcions raonables, ell no havia de trobar-se en aquell moment.
—Estic —va respondre— posant estampes fora de text al llibre de la meva memòria.
 
13.- ¿Per què candidats batejats de nacionalistes utilitzaran tan sovint entre nosaltres, per als fins de la seva propaganda electoral, petits cartells a on apareix tot el globus terraqui, i la xifra 50, en lloc de la xifra 1714?
 
14.- «Maldoror» significa, en líric, i posat a París, allò mateix que Rierola significa, en documentari i posat a Barcelona.
«Maldoror» és la «Fi de Segle».
1920 ha reeditat Els cants de Maldoror. Però si volgués reeditar tota la «Fi de Segle» —n'hi ha simptomes— ja em semblaria massa.
 
15.- —En principi —escrivia Michelet— la història és tota geografia».
No.
Almenys, geografia i mitologia, mig per mig.
 
16.- Irene diu:
—Voldria un vestit nou que em disfressés i em fes més coneixedora a la vegada, com la neu a una ciutat.

(1) Las «nótulas» 1 a 7 fueron publicadas originalmente, en catalán, en El Día Gráfico, el 16-VII-1920; posteriormente, las «nótulas» 1 a 5 fueron publicadas en castellano en Hermes, nº 64, p. 34, aunque pasando la «nótula» 2 a quinto lugar. Las «nótulas» 8 a 11, por una parte, y 12 a 16, por otra, fueron publicadas, también en catalán, en El Día Gráfico, el 23-XI-1920 y el 24-XII-1920, respectivamente.
(2) Fue recogido en Gnómica en «Aforística de Xenius», como primer aforismo.
(3) Fue recogido en Gnómica en «Almanaque para MCMXI», como aforismo correspondiente al mes de agosto, aunque omitiendo la parte inicial: «Los animales no son inocentes. Por mucho que se hable de ello».
(4) Fue recogido en Gnómica en «Almanaque para MCMXI», como aforismo correspondiente al mes de diciembre.
(5) Fue recogido en Gnómica en «"Bitter"» como quinto aforismo.
(6) Fue recogido en Gnómica en «Aforística de Xenius», como segundo aforismo.


Diseño y mantenimiento de la página: Pía d'Ors
Última actualización: 22 de noviembre de 2006