Eugenio d'Ors |
XENIUS, "AFORISMES" |
Almanac de “La Revista”. Any 1918 |
Al dins del dins del dins del dins — tots som bojos. (p. 50) |
*** |
La novel.la naturalista i la harpa són dos instruments de maneig pesat: per una rara contradicció ja no més s’hi apliquen les dònes. (p. 68) |
*** |
Solem enganyar-nos sobre aixó que anomenem la vocació. La vocació ens arriba del passat, no del futur. No és l’apel.lació obscura de les obres a fer, sinò el vincle de dolça fatalitat que uneix l’home amb les obres fetes. (p. 79) |
*** |
Es en el somriure de l’ironia que es redimeix la nàusea de la Cicuta. (p. 90) |
*** |
Cal menjar a l’anglesa, que no sembla que mengin. |
*** |
Les Idees que no es pot esculpir no són més que vulgars nocions. (p. 163) |
*** |
Diseño y mantenimiento de la página: Pía d'Ors |
Última actualización:
3 de mayo de 2011
|